Sobre l'ús de transgènics

La tecnologia dels transgènics no és ni bona ni polenta, és neutre; el seu ús serà positiu o negatiu segons al servei de quina classe es posi. Si la burgesia utilitza els transgènics per a potenciar la producció (y l’extracció de plusvàlua) en detriment de la qualitat del producte, de la degració ecològica, la salut de les persones, l’aprofitament de les lleis d’autor… Fins al punt que s’ha agafat el punt de vista de que els transgènics són per se negatius.

Crec que s'està centrant la qüestió d'una manera bastant "ludista", ideologia que semblava superada. Els problemes no són els mitjans de producció sinó en quines mans estan. Si els mitjans de producció, amb el treball humà, poden desplegar forces productives, també despleguen forces destructives (Marx ja indica que 1) el capitalisme esgota les fonts de riqueses: el proletariat i el sòl, 2) que el capitalisme pot portar a la irreconciliació de l'home amb la natura); forces en la relació dialèctica. Hi ha aquesta dualitat que s’expressa en la potencialitat creixent del ser humà de modificar el seu entorn (pel seu interès en el cas de les productives o per la seva destrucció en el cas de les destructives). En aquest marca entra les relacions productives que possibiliten (fins que frenen) el desenvolupament d'aquestes forces.

El proletariat pot posar la tecnologia transgènica al servei de les persones explorant la seva potencialitat, en un ús racional. Aquesta racionalitat en l’ús de transgènics es té que basar en la investigació de com poden afectar els transgènics en l’entorn i aplicar correccions si aquesta afectació és negativa per a la natura fins al punt que sigui negatiu per a l’home (també s’ha de tenir en compte que tot suma i s’ha de cuidar la natura encara que no es vegin efectes directes contra l’home; s’hauria de ser conservador en aquest aspecte). Aquesta racionalitat també inclou investigacions per a determinar si el consum de transgènics és negatiu per a la salut de les persones, directament.

Al proletariat, en el marc de la lluita de classes, li toca dominar aquestes forces per a fer-les mínimament destructives primer; òptimament productives, segon. La conjuntura ecològica actual posa en primer terme minimitzar les destructives.

La valoració proletària dels transgènics demanda un anàlisis científic, fred i racional. És la posició marxista de tota la vida de posar els mitjans de la producció al servei de les persones. Es barrejarien les tècniques més avançades amb les tradicionals fent una justa barreja per a aconseguir: 1) cercar la màxima qualitat del producte per a millorar la qualitat de vida de les persones en augment de número d’anys viscuts amb qualitat, 2) cercar el mínim gast de recursos, eficiència i, per tant, 3) buscar el mínim impacte en la natura.

El límit és la imaginació: 1) plantes sense llavor per no contaminar altres poblacions utilitzades amb capacitat de fer llum amb una proteïna extreta d’aquests peixos que viuen a les profunditats marines utilitzades com a faroles vegetals en parcs per estalviar energia (en cas de que es produeixi un estalvi), 2) fruites-vacuna de producció en laboratori controlat per produir vacunes per a tot el món d’una manera eficient i efectiva, 3) ús de verdura amb “extres” en algun competent tant sigui de la planta o no per a revertir situacions d’extrema necessitat nutricional en poblacions en situacions concretes…

La meva posició no pretén fer un fals discurs oportunista i arribat al socialisme fer un ús de transgènics similar al que fa el capitalisme. Una de les tasques més importants del socialisme és reconciliar l’home amb la natura. Tot i això tinc la posició, discutible clar, que les meves “bones intencions” són envers a les persones abans que a la natura, crec que s’ha de cuidar la natura com a forma de cuidar l’home. Això també inclou que s’han de respectar els animals amb capacitat sensitiva de dolor i tractar-los amb una certa dignitat (granges amb habitacles espaiosos, etc. i ja no diguem les salvatjades dels toros, la caça furtiva…), però això no vol dir que no deixin de ser un recurs més, això no vol dir que deixem de posar al nostre servei el nostre entorn.

El discurs hippie-ecologista que impera en la contra als transgènics té dos corrents molt negatives contra les que tenim que lluitar i desconfiar 1) una burgesa i oportunista per a treure al mercat productes “ecològics” (no és el mateix que la cara del Ché perquè la burgesia en buida el significat, en canvi, la lluita contra els transgènic és una de tantes lluites interclassistes “progres” per les quals la burgesia sembla dilatar el seu “potencial revolucionari” i, per tant, eternitzar el capitalisme) i 2)una reaccionaria, ludista i prohudoniana que utilitza arguments anticientífics (hi ha afirmacions que fan riure com que els transgènics produeixen més al•lèrgies, afirmació totalment infundada i sense sentit segons la informació científica que tenim actualment) i una concepció idealitzada, quasi incestuosa, entre la relació de la natura amb l’home posant per sobre els interessos de la natura sobre els dels humans; això seria tornar a l’alienació primaria on l’home es veia dominat per la natura quan ell és el que té que dominar aquesta pel seu propi bé i això és una de les coses que diferencia el comunisme primitiu del comunisme postcapitalista (per cert, que els nazis es poden colar com vulguin en aquest discurs arriben i fins i tot monopolitzar-ho, tindríem que estar atents). Aquestes dues corrents estan guanyant força dia rere dia, la mescla d’aquestes dues es veu cada cop més en la publicitat i en la ideologia de la gent on s’associa les coses “naturals” (en el sentit anticientífic; el calci de la llet és el mateix calci fet a un tub d’assaig, inclús el del tub d’assaig pot arribar a ser millor amb la cerca científica fent que sigui més absorbible, etc…) amb les coses de qualitat; ara ja sembla que qualsevol tractament que faci l’home és en detriment de la qualitat i la salut -> aquesta concepció és autèntica morralla anticientífica i reaccionaria molt allunyada del marxisme.